La meva vida és una vida passada per aigua; i dic passada per aigua perquè estic la major part del dia dins la boca d'un nen petit que no sap el que fa. Ser un xumet no és gens fàcil perquè a la fi ningú es recorda de tu, o pitjor encara, acabes en un abocador pudent i fastigós. Als xumets no ens tenen respecte; ens llancen per terra, ens embruten..... i després es posen a plorar com si els fes pena que ens embrutem . Un company meu va acabar ben malament perquè una nena el va llençar pel balcó de casa seva.
La gent no valora el nostre treball ; sense nosaltres hi hauria molts nens plorant i moltes mares histèriques perquè no sabrien què fer. I és que per a ells no som més que simples objectes.
Anna Vacas 1rA
La gent no valora el nostre treball ; sense nosaltres hi hauria molts nens plorant i moltes mares histèriques perquè no sabrien què fer. I és que per a ells no som més que simples objectes.
Anna Vacas 1rA
1 comentari:
hola!! anna!!!! és molt guai aquest escrit!!!
Bé, espero que continuïs escrivint aquests escrits tan bonics!
adéuuu quapa!!
Publica un comentari a l'entrada